Francesc, un dels joves que durant les tertÚlies del «barri», juntament amb els altres que s’estiraven a terra al mig del camp per contemplar el meravellós escenari que les nits clares oferia el firmament i ell, espontàniament, exposava els seus coneixements sobre astronomia, mentre la resta escoltàvem perplexos.
El tarannà d’aquest jove era mesurat, prudent i dotat d’una ment brillant i gran curiositat per conèixer nous països, les seves cultures, costums, gent. Des de la primerenca edat li va agradar la filatèlia i dedicava hores mirant els mapes de l’atles i la bola del mapamundi. Coneixia les capitals de tots els països del món, els seus principals rius, les seves banderes i entre altres peculiaritats, llegia llibres amb insòlita avidesa, i com al conegut escaquista de l’època, el mallorquí Arturo Pomar, li agradava jugar als escacs.
Les pàgines del llibre descriuen l’atípica idiosincràsia de qui a l’edat de catorze anys va tenir l’oportunitat de viatjar pel món i satisfer els seus desitjos de conèixer gran part del globus terraqüi, de manera que el contingut relatat és una petita part de l’ampli ventall d’experiències que es van allotjar la seva vida, que com a tothom, van sorgir llums i ombres.
No obstant això, és important dir aquí que tot el que va succeir després a la vida del Francesc, va tindre l’origen en un filantrop amb característiques humanes poc freqüents, de qui es fa esment a les primeres pàgines d’aquest llibre.
